LA ROVIRA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. MUNTANYOLA. OSONA

 

El Josep Valldeoriola publica imatges de la Rovira, al terme de Muntanyola a la comarcad’Osona

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-2

La masia tenia una capella advocada a la Puríssima Concepció de Maria

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima

El  sòl demogràfic de Muntanyola s’assolia al cens de 1994 amb 178 ànimes,  i es tancava l’any 2023 amb 721 habitants de dret,  els nouvinguts  però, no viuen, ni donen vida a les velles masies, aquí com per arreu  s’ha fet present el fenomen de les urbanitzacions.

N’havíem escrit  de Muntanyola :

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DEL CASTELL DE MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-pere.html

EL MAS LA ROCA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/el-mas-la-roca-i-la-capella-de-la-mare.html

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE MÚNTER, MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/esglesia-de-sant-esteve-de-munter.html

CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DEL MAS DALMAU DE MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/capella-de-sant-joan-evangelista-del.html

CAPELLA DEL PURÍSSIM COR DE SANTA MARIA DE VILAVENDRELL. MUNTANYOLA. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/capella-del-purissim-cor-de-santa-maria.html

LA MASIA COMELLES I LA SEVA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA BONA SORT. MÚNTER. MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/09/la-masia-comelles-i-la-seva-capella-de.html

EL MAS POSTIUS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/01/el-mas-postius-i-la-seva-capella.html

DE L’ESTANY A MUNTANYOLA SEGUINT LES PEDRES DE SANT PERE DEL COLL DE LA CROSA FINS A SANT PERE DE POSTIUS.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/11/de-lestany-muntanyola-seguint-les.html

SANT GENÍS NOU DE LES OLIVERES. MUNTANYOLA. OSONA . CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/sant-genis-nou-de-les-oliveres.html

ESCOLES PÚBLIQUES DE MÚNTER ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MUNTANYOLA. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/04/escoles-publiques-de-munter-anteriors.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DE MUNTANYOLA. OSONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-escola-de-muntanyola-osona.html

ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE MUNTANYOLA. OSONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/esglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita.html

VILAFORT. MUNTANYOLA. IN MEMORIAM

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/03/vilafort-muntanyola-in-memoriam.html

ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE MUNTANYOLA. VIC. OSONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/09/antigues-escoles-publiques-de.html

ESCOLES PÚBLIQUES DE MÚNTER ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MUNTANYOLA. OSONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/03/escoles-publiques-de-munter-anteriors.html

TRESSERRES. MUNTANYOLA. IN MEMORIAM

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/tresserres-muntanyola-in-memoriam.html

Els Catàlegs, com tot en aquest món, s’han d’anar actualitzant, o saben molt bé institucions com el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu ) , es fan edificis nous – pocs -, alguns – masses – s’ensulsien irremissiblement, i poquíssims es refan i mantenen la seva activitat.

No hi han imatges de Muntanyola al Fons Salvany, i només  una al Fons Estudi de la Masia Catalana, que pertany potser al terme de Malla .

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

EL GIRBAU JUSSÀ. GRANERA. EL MOIANÈS

  

El Tomás Irigaray, retratava el Girbau jussà i les restes del Girbau sobirà al terme de Granera,  no hi ha imatges de Granera al Fons Salvany, i només tres  del castell, al Fons Estudi de la Masia Catalana, fetes per Joan Cubells, pensem que potser Joan Cubells Peris, ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/granera

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girbau-de-baix-el-girbau-jussa

Avui és un establiment de turisme rural:

https://www.masgirbau.com/

Havíem fet molta i bona feina a Granera, i l’havíem ofert per confegir  un calendari, l’oferiment va ser rebutjat, i la qualitat de les imatges del calendari  se’n van ressentir.

Recordo però, un fet miraculós que explicava a EL GOS DE NOSTRA SENYORA DE GRANERA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/el-gos-de-nostra-senyora-de-granera.html

  https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

DADES VERIFICADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CAN PALET A TERRASSA, ADVOCADA A SANT JOSEP.EL VALLÈS OCCIDENTAL

  

Estàvem convocats a  les 11.00h - 13.00h Trobada de balls de Country y balls en Línia ; LLOC: PLAÇA CAN PALET.  ORGANITZA: AVV CAN PALET

https://www.terrassa.cat/documents/12006/68717828/PROGRAMA+FM+CAN+PALET+2024+.pdf/ffe23cc4-d972-4e4b-bab2-7fc24cb55b4e

Passava pel davant de la Parroquià de Sant Josep, al carrer Colom que retratava, i de la que més tard en buscaria dades :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/12/la-masia-de-can-palet-de-la-quadra.html

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/parroquia-de-sant-josep/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/carrer-colom/

No en trobava de la inauguració que es duia a terme l'any 1932 

Si uns Goigs de l'any 1941 

https://bd.centrelectura.cat/items/show/22363

NO  apareix a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Terrassa

Trobava a :   https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

Desprès de la contesa bèl·lica va ser refeta pels arquitectes :

Joan Baca Reixach (  Ripollet , 28/09/1905 + Terrassa,  24/01/2003)

https://bombersenguerra.cat/baca-reixach-joan/

i Federico Viñals Paquez (fill de l’arquitecte Melcior Vinyals Muñoz

https://arbol.rbulto.com/media/LVG19970507-028.pdf

En demanaré més  informació a : 

santjosep734@bisbatdeterrassa.org  , arxiu.historic@terrassa.cat

Rebia resposta de  ​l'Arxiu Històric de Terrassa

L’autor de Sant Josep de Can Palet: Joan Baca i Reixach

Segons el Butlletí de l'Arxiprestat, núm. 1, pàgina 13, dels anys 1997-98, Sant Josep de Can Palet es fundà el 29 d'octubre de 1932, ubicada en la capella de les Germanes Carmelites Missioneres al carrer Colom, on aquestes tenien una escola fins a l'any 1936.

D'altra banda, el llibre publicat per la mateixa Parròquia,[1] diu que l'activitat pastoral catòlica és freqüent a Can Palet a partir del 1916, amb eucaristies oficiades per mossèn Homs, rector de Sant Pere de Terrassa, els vicaris de Sant Pere o els beneficiats del Sant Esperit. L'obra, afirma que l'any 1916 es creà l'Esbarjo de Sant Pere amb l'Escola Dominical (regentada temporalment i després definitiva per les monges Carmelites de Sant Pere), impulsant les activitats recreatives i culturals. El 12 d'abril del 1931 l'arquitecte Joan Baca i Reixach començà a construir la capella. Segons el llibre, el 17 de gener del 1932 es beneí la campana, el 19 de març del 1932 el bisbe Irurita de Barcelona consagrà l'església i el 15 de novembre de 1932 es "fundà canònicament" la parròquia. El període entre 1939 i 1944, acabada la guerra, va estar marcat per les reformes, construccions i restauracions a l'església, l'interior d'aquesta i els seus mobles havien estat cremats. L'interior es va restaurar i es van construir el presbiteri, la sagristia i el campanar. Aquest últim va ser inaugurat el 15 de juny del 1941 i les quatre campanes van ser beneïdes. Finalment, el 27 de juny del 1948 es van consagrar els altars Major i laterals.[2]

En una tercera versió dels fets, Marian Trenchs,[3] diu que el rector de Sant Pere, mossèn Homs, erigí una petita capella dedicada a Sant Josep al barri de Can Palet el 1919, que poc després es fundà l'escola parroquial femenina a càrrec de les Germanes Carmelites Terciàries de Sant Pere i el centre parroquial anomenat "l'Esbarjo de Sant Josep". Trenchs esmenta que el 19 de març del 1932 es consagrà la capella de nova construcció pel bisbe Irurita. Amb la guerra es malmeté tota l'església menys les seves parets materials. El 1939 es va fer evident la necessitat d'una restauració i ampliació, ja que la parròquia era mancada de prou aforament i de múltiples elements arquitectònics bàsics. Així doncs, el 15 de juny de 1941 s'inaugurava el Cor, el Baptisteri, el campanar i la sagristia, tot obra de l'arquitecte Joan Baca i Reixach. De nou, es menciona quie el 27 de juny del 1948 es consagra l'Altar Major i s'inauguren els laterals, moment en què el Temple es pot considerar acabat.

Així doncs, tot i les contradiccions que es troben entre les tres fonts i versions, es pot extreure que la construcció primera de la parròquia actual, començada l’any 1931 i finaltizada l’any següent, va ser obra de l’arquitecte Joan Baca i Reixach, així com la posterior restauració, reforma i ampliació de l’església de Sant Josep de Can Palet, finalitzada el 1941. Segons el plànol de la llicència d’obres de les reformes de l’església de 1941 (OMOB 462/1941), sembla que l’Altar Major consagrat el 1948 va ser també obra del mencionat arquitecte.

A l’Arxiu Històric de Terrassa (AHTE) disposem del fons personal de l’arquitecte Joan Baca i Reixach amb el codi 13/29, format per projectes d’obres.

Com consta a la fitxa del fons, Joan Baca i Reixach va nèixer el 28 de setembre del 1905 a Ripollet i morí el 24 de gener del 2003 a Terrassa. Fill de pare militar, nascut a Cuba, i de mare barcelonina, el jove Baca inicià ja la seva formació d’arquitecte a Terrassa, especialitat en que es doctorà a Barcelona. Professionalment, fou nomenat arquitecte municipal i cap de bombers de Sabadell, l’any 1936, i, després de la guerra, fou arquitecte municipal de Torroella de Montgrí durant quaranta anys. A més, fou professor de tecnologia de la construcció i dibuix arquitectònic a l’Escola d’Arts i Oficis. Es jubilà l’any 1990.

---

[1]Parròquia de Sant Josep 1932-2007, 2007. Testimoni del passat, esperança del futur. Terrassa: Sant Josep de Can Palet, pàg. 21.

[2]Ibídem, pàg. 123-127.

[3]Trenchs, Marian, obra 13, pàg. 46.

Que  Sant Josep i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

TORRE PUIG VALLS. TARRAGONA

 

L’enginyer forestal tarragoní, Rafael Puig i Valls, (Tarragona,  Tarragona, 31.V.1845 – 10.I.1920 31 de maig del 1845 – 1920), fou el promotor de la casa que es coneix amb el seu nom, o amb de Quinta Sant Rafael, que aixecava l’any 1912 ,Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) , i que retratava l’any 1916, el Josep Salvany Blanch. Torre Puig i Valls a Tarragona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3310/rec/107

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/quinta-de-sant-rafael

https://www.diaridetarragona.com/opinion/tribunas/la-quinta-de-san-rafael-una-historia-de-abandono-EO10690433

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/06/el-mas-dels-arcs-o-de-langel-testimoni.html

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LES VALLS DE LES FEIXES. CERDANYOLA DEL VALLÈS

El significat tècnic del mot feixa ens parla d’una antiga mesura agrària de superfície – anterior, per descomptat a les derivades del sistema mètric decimal - ; també s’anomenava feixa a l’espai guanyat a la muntanya fent marges de pedra seca, i de ben segur aquesta segona accepció és la més coneguda per tothom.

Havíem quedat a les 9,00 davant del complex esportiu Guiera al costat de la riera, allí ens esperava el nostre guia Santiago Moya, que ens portaria a l’Antoni Ibáñez, al Feliu Añaños i a mi, a descobrir les Valls de les Feixes, dins de la Serra de Collserola.

Començàvem el camí vorejant el roure martinenc [ Sant Martí és Patró insigne de Cerdanyola ], que deixava anar les darreres fulles; des de la seva posició contempla amb preocupació creixent, la transformació que pateix la ciutat.

La Masia de Can Coll d’esplèndida factura, ens deixava la sensació d’un miratge, en el que l’agricultura servia de perfecta coartada, per gaudir d’una vida de luxe i despreocupació ; més avall Can Cata, ens renovava una semblant sensació ; ambdós cases, coincideixen en les seves grans proporcions i estan situades en un indret en que l’activitat agrícola únicament, fa molt difícil pensar en una tant gran generació de recursos , que pogués permetre, l’edificació i el sosteniment d’aquests immobles.

La masia de Sant Iscle, on ens expliquen que podien aixoplugar-se fins a vint-i-dos monges, i que avui pertany també a Can Cata, te ja la mesura i àdhuc l’estructura, que hom espera trobar en una casa de pagès convencional.

Davant la casa, el terreny avui erm, ens fa pensar en el conreu possiblement de blat; malgrat resseguir amb atenció la muntanya al llarg del camí, no hem pogut localitzar ni un sol marge de pedra; pensem doncs que l’accepció que dona nom a aquest llogarret del que hi ha noticies d’ença de l’any 964 quan s’edifica l’església romànica, d’una nau in un absis, amb un esplèndid campanar d’espadanya , sota l’advocació principal de Sant Iscle i Santa Victoria , a la que s’ha afegit avui, Nostra Senyora del Rocio; que situada a la capella de la tarda, s’enyora sense cap dubte del seu original reialme als sorrals de Huelva.

De l’església de Sant Iscle de les Feixes, que tindria consideració de seu parroquial, en depengué l’ermita de la Marededéu de les Feixes, visible des de Cerdanyola, i que avui està en un estat lamentable d’abandó i desídia.

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava Altar a l'ermita de la marededéu de les Feixes

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/22738/rec/34

Francesc Blasi i Vallespinosa, feina una feina excel·lent :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Francesc%20Blasi%20i%20Vallespinosa/field/identi/mode/exact/conn/and

No recordo però, que Catalunya commemores l’any 1975 el centenari del seu naixement 

Es fa difícil d’entendre, com justament en aquest lloc, en el que l’especulació ha assolit nivells tant i tant elevats, tothom trobi lògic i natural, el deteriorament i àdhuc la pèrdua definitiva de vestigis històrics, com l’església esmentada i/o l’antiga masia de Canaletes.

Avui, com sempre, però certament d’una manera més evident, teníem la sensació de retratar paisatges que a curt termini desapareixeran; l’agricultura va fer possible la vida a les Valls anomenades de les Feixes, durant els més de 1.000 anys que han transcorregut des de que aquestes terres es repoblessin amb persones procedents de la Cerdanya, i que anomenarien aquest indret com Cerdanyola [ Cerdanya petita ], i els actuals pobladors permetran que en un període de menys de 100 anys , desaparegui fins al darrer vestigi d’aquesta presència.

Com els podríem fer entendre que hi ha coses que els diners no poden comprar ?

Ens falla el paisanatge.

 Que  la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE BUTSÈNIT. LLEIDA.

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1920,  vista general del santuari de la Mare de Déu de Butsènit del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana                 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5928/rec/90

Existeix encara, el nom de Butsènit, que adoptà tota la partida, li ve d’un veí valencià que va fer construir a començaments del segle XIV la primera ermita en honor a la mare de Déu trobada.

 La figura original es va perdre durant la Guerra dels Segadors i a mitjans del segle XVII va ser esculpida de nou amb alabastre policromat.

De dimensions reduïdes, no arriba als 25 cm d’alçada, és venerada sobretot pels qui pateixen problemes de vista, ens agradarà rebre’n una fotografia a l’email castellardiari@gmail.com

El santuari conserva a l’interior murals originals de l’artista lleidatà, Víctor Pérez i Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-butsenit.html

https://www.youtube.com/watch?v=2mpk-Xql7Hm

 Que la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. ESCOLA MUNICIPAL UNITÀRIA DE PALAU-SACOSTA. GIRONA.

 

Palau sacosta fou annexat “ manu militari “  al municipi de Girona l'any 1963.  L’annexió era un gran èxit – un més – de la dictadura franquista, i comportava la  pèrdua  irreversible de la memòria històrica,  l’associació de Veïns i Veïnes de Palau-sacosta, creada l’any  2012, lluita, fins on sigui possible, per evitar-ho

https://news.avpalau-sacosta.cat/cronica-de-la-xvi-passejada-guiada-coneguem-palau-sacosta/

Llegia que  funcionà com a escola unitària a partir del curs 1935-1936 .

 Els terrenys foren comprats per l'Ajuntament de Palau l'any 1 935 a Josep M. Almeda

https://docs.gestionaweb.cat/0727/1984-10-19-2-la-carretera-de-la-creu-de-palau-el-punt-diari.pdf

https://www.pedresdegirona.com/historia_palau_sacosta.htm

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2002/0213_048.pdf

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’escola Unitària de Palau Sacosta a l’email castellardiari@gmail.com

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.