dimecres, 1 de maig del 2024

EL PUIG. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA.

 

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894-27 de setembre de 1961) retratava; Vista general de Sant Salvador de Bianya, la casa de sobre és el Puig, a sota hi ha l'església parroquial, cap a 1929, quan s’havien fet les reformes per  l’arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 de agost de 1880 – Girona, 13 de juliol de 1935), tant de la casa como de l’església de Sant Salvador.




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7697/rec/259




https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=125

https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

El metge Isidor Pujador Faura – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com  -   al final de l'any 1891,  adquiria segons l'escriptura autoritzada pel notari Vicenç Capdevila, d'Olot, el Puig i el seu patrimoni  que comprenia, a més de la casa pairal del Puig i les seves terres, la casa anomenada Abadia, propera a l'església parroquial de Sant Salvador de Bianya; la casa de Manigosta i la coneguda com Cortal del Puig; el mas Sagué (o Seguer); la casa dita Fangassos, situada a Sant Martí del Clot; el mas Diumal, de la vall del Bac; l'anomenat Masabat, també de la vall del Bac, i el mas Hostaldal, de Sant Pau de Segúries. Isidor Pujador era ja vidu en aquell moment de Pilar de Ventós i Casamor, que havia aportat al matrimoni, pel seu dot, diverses propietats situades a la vall de Bianya, una d'elles la casa de la Coromina. Fruit del matrimoni van tenir un fill Josep M. Pujador i Ventós.

https://www.mascoromina.com/mas-coromina/historia-de-mas-coromina/

Isidor Pujador Faura  i el seu fill Josep M Faura de Ventós. feren vida a la casa del Puig, sobretot durant els mesos de bon temps.

L'any 1911, el Puig acollí els convidats a l'acte de benedicció de les obres que, gràcies a l'esperit altruista e l'Isidor Pujador Faura , s'havien dut a terme a l'església de Sant Salvador de Bianya. Entre aquests convidats hi havia l'arquitecte gironí Rafael Masó Valentí (Girona, 16 de agosto de 1880 – Girona, 13 de juliol de 1935 , autor del projecte de restauració del temple i de la ampliació i millora del Puig.

El fill d'en Josep M. Pujador i Ventós, Ignasi Pujador i Oliver i la seva esposa Florentina Estany, seguint els passos dels seus antecessors, també han fet del Puig un lloc habitual de residència.

Hi han crescut també el fills Antoni i Mariví i també de tant en tant les netes.

Ignasi Pujador i Oliver va morir a l'octubre de 2015 i fins ara la seva esposa Florentina Estany encara feia vida al Mas El Puig.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 

dimarts, 30 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DE SANEJA. GUILS DE CERDANYA. GIRONA

 

El Josep Salvany Blanch , retratava;  Panoràmica de Saneja, poble del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al sector més baix de la vall de Querol, vora el canal de la Solana, a la dreta del riu d'Aravó i al peu del puig de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8897/rec/4

Una Mare de Déu a l' interior de l' església de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8901/rec/1

Una Mare de Déu a l' interior de l' església de Saneja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8963/rec/3

Vista interior de l'església de Saneja

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8986/rec/5

SANT VICENÇ DE SANEJA. GUILS DE C. BAIXA CERDANYA.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/08/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-c-baixa.html

En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalast pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  desaparegué una magnífica imatge tallada en fusta de la Mare de Déu, la qual és coneguda per l'arxiu fotogràfic Mas i el fons Salvany.



El Josep Salvany BlanchCèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) , Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942),..,  eren " llum del món" , i la seva vida i la seva obra seran esmentades en els segles venidors. De la " morralla " que gestiona de forma maldestra la COSA PÚBLICA se'n perdrà la memòria. 

Sant Vicenç de Saneja (Guils de Cerdanya)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-saneja-guils-de-cerdanya

Quan al topònim Saneja:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735

L’ESPOLI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I HISTÒRIC-ARTÍSTIC: L’ALT PIRINEU CATALÀ AL SEGLE XX.

https://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/42626/5/04.JCQ_CAP_4.pdf

Fotografia de  Jordi Contijoch Boada


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7731

Que  la Marededéu , Sant Vicenç   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 29 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. CASA CASTELL DE VILANOVA DE VIVER. VIVER I SERRATEIX. EL BERGUEDÀ

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava la primera casa de Vilanova, que  ocupava les dependències de l'antic castell de Viver, situat dalt del turó a l'extrem nord del serrat.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/844/rec/280

L'any 1917 la masia de Vilanova bastí el seu nou casal prop de l'església de Sant Miquel de Viver i s'abandonà l'antiga casa-castell, avui tot en ruïnes.


https://www.guimera.blog/tribuna/la-casa-vilanova-de-viver/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3763

Llegia que Viver i Serrateix disposa d’un Catàleg de masies, al que no en trobava l’accés en línia, li preguntarem a viver@diba.cat , dades – si les tenen – de l’autor de l’edifici de la la masia de Vilanova

Havíem  publicat :

LA CASA MODERNISTA DE SERRATEIX, VIVER I SERRATEIX. EL BERGUEDÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/09/la-casa-modernista-de-serrateix.html

MAS VILAJOSANA. SERRATEIX.  VIVER I SERRATEIX.  EL BERGUEDÀ.  CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/mas-vilajosana-serrateix-el-bergueda.html

SANT ANDREU DEL MAS COROMINES DE VIVER. BERGUEDÀ

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/sant-andreu-del-mas-coromines-de-viver.html

SANT JOAN DE MONTDARN. VIVER I SERRATEIX .EL BERGUÈDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/sant-joan-de-montdarn-viver-i-serrateix.html

La llista de “ monuments “ fa  referència a nombroses masies :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Viver_i_Serrateix

En general les Administracions – de tots els colors polítics -  tenen la virtut de “ complicar les coses senzilles “, oi?:

La dictadura franquista situava el futur econòmic en la transformació en “  xulos y manolas  per gaudi del turisme, no l’encertaven del tot,  ho feien força  però, en l’abandó del sector primari, agricultura, ramaderia,..,  per dedicar-se al turisme.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

diumenge, 28 d’abril del 2024

SANTUARI DE SANTA ANNA ( MARE DE MARIA, AVIA DE JESÚS ). CLARET. SANTPEDOR. EL BAGES

 Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç SAvall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , davant la façana del Santuari de Santa Anna – Mare de Maria – al terme de Santpedor, a la comarca del Bages.




La descripció ens diu ; església d'una sola nau amb capelles laterals, orientada a llevant i amb un ampli porxo obert a ponent amb la porta d'accés a l'església que és adossada a l'antiga església romànica de Santa Maria de Santpedor o de Claret. El presbiteri és rectangular i tanca la capella i sagristia. L'altar major acull la venerada imatge de Santa Anna de Claret (romànica) L'exterior és totalment envoltat de jardins i de masies que constituïen l'antic terme parroquial de l'església de Santa Maria de Claret, que està situada justament al darrera d’aquest santuari.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-santa-anna-santpedor-bages.html

Una i altra església estaven tancades el dia de la nostra visita.

El santuari de Santa Anna de Claret fou construït al segle XVIII, concretament entre els anys 1762-1769, i finançat probablement pels ‘ diners d’Amèrica’ .

Havíem  fet una troballa : 
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/08/santa-anna-de-santpedor-bages.html

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquest temple, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 Que Santa Anna i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dissabte, 27 d’abril del 2024

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES DE SANT FELIP NERI A SANTA ESTEVE DE PALAUTORDERA. EL VALLÈS ORIENTAL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

El Juan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Torre Sant Josep, que havia estat la seu d’una escola religiosa gestionada per la congregació de les Germanes de Sant Felip Neri,  conegudes també com Congregación de Religiosas Filipenses Misioneras de Enseñanza.



https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/casa-de-les-monges-escola-de-les-monges-filipenses

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/53255?fbclid=IwAR1XOwc9fWD5GvjJvR7CA3u80aZGzLxFRLcWtRiFa9jIICcfWwP8Kc1s7gk_aem_AZ4qdBtm0yDgbFPy9Acj_h11s-lqmC0HlnFfhEJhbGNtYauo94_g8XGlqYwm_Ml-_rMwowQyo1qJeONpsMXz3uQ5

Llegia al Mapa de Patrimoni;  la fundació d'aquesta escola per a nenes, privada i religiosa, per part Benet Adroer i Vinyals i la seva muller Anna Calafell.

No s'han conservat els plànols originals del projecte.

 De l'obra se'n va ocupar el constructor Agustí Altimira Mota de Santa Maria de Palautordera.

Les obres van acabar el 1908 que és quan es va construir la tanca al voltant de la finca.

La planta baixa es dedicava a les aules escolars i també hi havia la cuina, el menjador i la capella dedicada a la Mare de Déu.  Ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

La segona planta, golfes i la torre mirador eren d'ús exclusiu, tant personal com comunitari, de les germanes filipenses. Cada religiosa tenia la seva pròpia habitació.

 La resta de la superfície no edificada es va dedicar a pati d'esbarjo i també a un petit hort amb el seu pou.

El primer curs escolar fou 1909-1910.

https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/14906/ajuntament-sant-esteve-palautordera-formalitza-compra-casa-monges

N’havíem publicat:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/torre-sant-josep-santa-maria-de.html

Les publicacions  van tenir força comentaris : 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/04/collegi-de-les-religioses-filipenses.html





Ens agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com , tant de la capella a l’època de les Germanes de Sant Felip Neri, com de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul

Ens cal l'ajuda de tothom per documentar la " petita història de Catalunya" , esperem rebre imatges i  dades d'edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista a l'email castellardiari@gmail.com 

Catalunya, us ho agrairà. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

divendres, 26 d’abril del 2024

LA TORRE ALBERTI I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. LLAGOSTERA. GIRONA

 

Trobava una fotografia del  Valentí Fargnoli Iannetta (Barcelona, 12 de abril de 1885 -Girona, 7 de abril de 1944), Façana, del pou i la capella advocada a la Marededéu del Roser de la casa de pagès Torre Albertí. 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/58981/Casa+de+pages+Torre+Alberti+de+Llagostera?fbclid=IwAR00ffmvGgD5zcoMPrzYnxr4u9RZEzHMJzkogsYhyui6C8FN18J_V6zIUAw_aem_AX9vORNysjmKSyYYu-LNOEbHCqmBq60k4_rT2NwVauKEFnFEm_ftpujMxei1HydORmgFv_UCGrqusPrpfF5CpEMR


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6847/rec/1

La fotografia és la mateixa, l'Arxiu Mas però, en desconeix l'autor, feu-li saber- Gràcies. 

Existeix encara : 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30423

https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/103516/129677

Capella de la Mare de Déu del Roser de la Torre Albertí - LLAGOSTERA (CATALUNYA)

http://campaners.com/php/campana1.php?numer=15922

https://www.routeyou.com/ca-es/location/view/50708032/capella-del-roser?toptext=5875273

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30410

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/10/la-capella-del-roser-de-la-torre.html

No en sabia trobar els Goigs, si existeixen sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com , i l’afegirem a la publicació.

L’actual titular del vescomtat és Manuel Galindo Widenmann, IV vescomte d'Hostoles. Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement,   i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

La traducció “ manu militari “  converteix Hostoles en Ostoles , que el bon Déu faci més que nosaltres amb aquests “ veïns” , oi?.  

El Josep Salvany visitava Llagostera:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Llagostera/page/1

I els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, també :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Llagostera

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dijous, 25 d’abril del 2024

CASA TEIXIDOR. TORELLÓ. OSONA

Trobava una fotografia del JOAN ARTIGUES I CARBONELL ( Vilanova i la Geltrú 1894 - Barcelona 1953). Façana de la casa Teixidor a la plaça de Mossèn Fortià Solà de Torelló 



https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59828/Facana+de+la+casa+Teixidor+a+la+placa+de+Mossen+Fortia+Sola+de+Torello?fbclid=IwAR1buIQw8MTxmGOYExXKMvAtd8Aa1VSawueaoMVkPt7U-H65Vyxar84oeyk_aem_AX_ttsZj6axcLMzA2ZQX2-KU2SwJVh-LXEQtUx2374q0CxejGuIMYvjRt0JNXI2ICPef_lmmZu6aNBuIQ0mhQ5Q3




https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/cataleg/imatges/5c584433565da7063e8cbd2d

Existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43857

La retratava  l’any 1918, el Josep Salvany Blanch

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5348/rec/2

També els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1411/rec/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2851/rec/3

L’ Enric Fontvila Batalla repetia la fotografia  l’any 2021

 


https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:163_Casa_Teixid%C3%B3,_pl._Moss%C3%A8n_Forti%C3%A0_Sol%C3%A0_5_(Torell%C3%B3).jpg

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.